Del briefing al programa: el projecte com a procés

Les fases d'un projecte d'interiorisme, com es fa i es tanca un briefing, i com es converteix en un programa i un pressupost objectiu abans de dibuixar.

1. Un procés amb fases i decisions
2. El briefing: què ha de contenir
3. El pressupost objectiu, des del primer dia
4. Del briefing al programa
5. Aprovar i tancar cada fase
6. Cas pràctic: un briefing que es contradiu

Briefing

L'encàrrec ben definit: què vol aconseguir el client, amb quins requisits d'espai, quin pressupost i quin termini. Al Pla de Treball del RIBA es tanca al final de l'etapa 1, abans de començar a dissenyar.

Pla de Treball del RIBA

RIBA Plan of Work: model del Royal Institute of British Architects que ordena el procés de projecte i obra en vuit etapes, de la 0 (definició estratègica) a la 7 (ús). La versió vigent és la del 2020.

Estudi de viabilitat

Feasibility study: comprovació, abans de dissenyar, que el que demana el briefing hi cap, és possible i té sentit amb el pressupost. El RIBA la situa a l'etapa 1.

Control de canvis

Change Control Procedures: procediment per decidir i valorar qualsevol canvi després d'aprovar el concepte i el briefing. El RIBA recomana començar-lo a l'inici de l'etapa 3.

Pressupost objectiu

La xifra total que el client fixa per al projecte, inclosos obra, mobles, honoraris, taxes i impostos. És un requisit del briefing, no un resultat del projecte.

Avantprojecte, projecte bàsic i projecte d'execució

Què diuen la Llei d'ordenació de l'edificació i el Codi Tècnic sobre el projecte: quan cal, què conté cada fase i on acaba la feina de l'interiorista.

1. L'avantprojecte: la idea, per aprovar
2. Quan la llei exigeix un projecte
3. Qui pot firmar què
4. Projecte bàsic i projecte d'execució
5. Què ha de contenir un projecte: annex I del CTE
6. Com s'aplica a un projecte d'interiors
7. Cas pràctic: dos encàrrecs a la mateixa escala

Avantprojecte

Fase en què es presenta la idea del projecte (distribució, materials, llum i estil a nivell de concepte) perquè el client l'aprovi. No és un terme del Codi Tècnic, sinó de la pràctica professional.

Projecte bàsic

Segons el Codi Tècnic, la fase que defineix les característiques generals de l'obra amb solucions concretes. N'hi ha prou per demanar la llicència d'obres, però no per començar a construir.

Projecte d'execució

Segons el Codi Tècnic, la fase que desenvolupa el projecte bàsic i defineix l'obra en la seva totalitat, sense rebaixar les prestacions declarades al bàsic ni alterar els usos amb què es va donar la llicència.

Projecte (LOE)

Per a la Llei d'ordenació de l'edificació, el conjunt de documents que defineixen les exigències tècniques de les obres i justifiquen les solucions d'acord amb la normativa tècnica aplicable.

Projectista

L'agent que, per encàrrec del promotor, redacta el projecte. Si l'edifici és d'ús residencial, la Llei d'ordenació de l'edificació exigeix la titulació d'arquitecte.

Projecte parcial

Part d'un projecte redactada per un altre tècnic (per exemple, d'instal·lacions), coordinada amb el projecte general sense duplicar documentació ni honoraris. Cada autor n'assumeix la titularitat.

Documentació del projecte, pressupostos i comparatius

Com s'organitza el joc de documents d'execució, quins estudis obligatoris l'acompanyen i com es fan el pressupost global i els comparatius.

1. El joc de documents d'execució
2. Els estudis que acompanyen el projecte
3. Projectes parcials i coordinació
4. El pressupost d'obra, al M10
5. El pressupost global del client
6. Comparatius: d'ofertes i de producte
7. Cas pràctic: el pressupost global supera l'objectiu

Joc de plànols

El conjunt ordenat de plànols d'un projecte, amb un índex, una numeració i una revisió per a cada full. Que tothom treballi amb la darrera revisió és tan important com el contingut.

Plec de condicions

Document del projecte que, segons el Codi Tècnic, fixa les condicions dels materials, de l'execució de cada unitat d'obra i de les verificacions de l'obra acabada, a més de les clàusules administratives.

Estudi de gestió de residus

Document que el Reial decret 105/2008 exigeix dins del projecte d'execució: estimació dels residus de l'obra, mesures de prevenció i separació, destinació i cost, en un capítol independent del pressupost.

Estudi bàsic de seguretat i salut

Document de seguretat i salut que acompanya el projecte quan l'obra no arriba als supòsits que exigeixen l'estudi complet (pressupost, durada i treballadors, volum de mà d'obra o túnels).

Pressupost global

La suma de tot el que pagarà el client: obra, mobiliari i equipament, honoraris, taxes i impostos de l'obra, IVA i reserva per a imprevistos. És el que es compara amb el pressupost objectiu.

Quadre comparatiu d'ofertes

Taula que posa en paral·lel, partida per partida, els preus de diversos industrials sobre el mateix document d'amidaments, per detectar diferències d'abast i no només de preu.

Planificació d'obra, direcció, seguiment i lliurament

Com es planifica una reforma, qui dirigeix l'obra segons la llei, com se'n fa el seguiment i com es tanca: recepció, garanties i documentació final.

1. Planificar l'obra
2. Seguretat i salut a l'obra
3. Direcció facultativa i seguiment
4. Recepció de l'obra
5. Garanties i responsabilitats
6. Lliurament: documentació i postvenda
7. Cas pràctic: una setmana abans de les claus

Diagrama de Gantt

Calendari d'obra en forma de barres: una fila per a cada tasca o industrial i una barra per a la seva durada, amb les dependències entre tasques. Mostra d'un cop d'ull què va abans de què.

Camí crític

La cadena de tasques que no es poden endarrerir sense endarrerir el final de l'obra. En una reforma sol passar per enderrocs, instal·lacions, paviments i mobles a mida.

Director d'obra

Segons la Llei d'ordenació de l'edificació, l'agent que dirigeix el desenvolupament de l'obra en els aspectes tècnics, estètics, urbanístics i mediambientals. En ús residencial ha de ser arquitecte.

Director de l'execució de l'obra

Segons la Llei d'ordenació de l'edificació, l'agent que dirigeix l'execució material i controla la qualitat del que es construeix. En ús residencial, la titulació és la d'arquitecte tècnic.

Coordinador de seguretat i salut

Tècnic competent que designa el promotor quan a l'obra hi intervé més d'una empresa, o una empresa i autònoms, o diversos autònoms. Aprova el pla de seguretat i salut de cada contractista.

Llibre d'incidències

Llibre de fulls per duplicat que hi ha d'haver a cada obra per al control del pla de seguretat i salut. El custodia el coordinador en fase d'execució, o la direcció facultativa si no n'hi ha.

Acta de recepció

Document, firmat almenys pel promotor i el constructor, amb què el promotor accepta l'obra, amb reserves o sense. Des de la seva data comencen a comptar els terminis de garantia.

Llibre de l'edifici

La documentació de l'obra executada que es lliura als usuaris: el projecte amb les modificacions aprovades, l'acta de recepció, la llista d'agents i les instruccions d'ús i manteniment.

Llista de repassos

Inventari, estança per estança, dels defectes i les feines pendents que es detecten en revisar l'obra abans de la recepció, amb responsable i data per resoldre cadascun.

Deures del mòdul: el dossier complet del projecte troncal

Tres encàrrecs: tancar el briefing, reunir en un dossier tot el projecte troncal i planificar l'obra i el lliurament. És la base del projecte final.

1. Abans de començar
2. I després

Test del mòdul Metodologia de projecte

Deu preguntes sobre el procés de projecte, del briefing al lliurament. Cada resposta es corregeix a l'instant i el mòdul se supera amb 8 encerts de 10.