El clima mediterrani a Catalunya: del litoral a l'interior

Per què el clima mediterrani va a l'inrevés, com canvia entre la costa, el prelitoral i la Depressió Central, i què implica per triar plantes i calendari.

1. Un clima que va a l'inrevés
2. Litoral, prelitoral i interior
3. Què en treus per triar plantes
4. El microclima de cada jardí
5. Un clima que s'escalfa
6. Calendari: quan es fa cada feina

Clima mediterrani

Clima en què l'estació freda és la plujosa i la calenta, la seca: al revés que en la majoria de climes. Les plantes han de créixer amb fred i aguantar un estiu llarg sense aigua.

Diagrama ombrotèrmic

Gràfic que posa junts la temperatura i la pluja de cada mes d'un lloc. En el clima mediterrani les dues corbes van oposades: quan fa més calor, plou menys.

Boira d'inversió tèrmica

Boira persistent de les nits i els dies d'hivern a les planes de l'interior, quan l'aire fred queda atrapat a baix. El Servei Meteorològic de Catalunya la descriu com a freqüent a la Depressió Central.

Amplitud tèrmica anual

Diferència entre la temperatura mitjana del mes més càlid i la del més fred. A Catalunya creix com més t'allunyes del mar.

Microclima

Variant local del clima general que crea la forma de l'entorn: un mur que fa d'escalfador, un racó on s'estanca el fred, un passadís de vent. En un jardí petit pot pesar tant com el clima de la comarca.

Plantes autòctones i adaptades: triar amb criteri

Autòctona, adaptada o exòtica; el paisatge arbustiu mediterrani; com aguanten la sequera; comunitats vegetals i una fitxa d'espècie amb dades verificables.

1. Autòctona, adaptada, exòtica: tres paraules
2. El paisatge mediterrani és arbustiu
3. Com aguanten la sequera
4. Plantar en comunitats, no en catàlegs
5. Una paleta de partida verificada
6. La fitxa d'espècie: dades, no adjectius
7. Plantar petit i veure-ho en directe

Planta autòctona

Dit d'un ésser viu que viu espontàniament en un país o una zona. És el contrari d'al·lòcton (exòtic).

Planta naturalitzada

Planta exòtica que ha passat del jardí al medi natural i hi forma poblacions que es mantenen sense intervenció humana. Algunes acaben sent invasores.

Latència estival

Repòs d'estiu de la vegetació mediterrània: la planta frena l'activitat, pot groguejar o perdre fulles i rebrota amb les pluges. És necessari per al seu cicle, no un símptoma de malaltia.

Codi de sequera

Escala d'Olivier Filippi (2007) que classifica les plantes segons com toleren la sequera. El llentiscle hi té el valor màxim, 6. És orientativa: la resposta real depèn del sòl i del sol.

Marcescència

Persistència a la planta de fulles que ja han acabat el període vegetatiu i estan seques. Pot ser estival o hivernal.

Comunitat vegetal

Conjunt d'espècies que creixen juntes segons les seves afinitats ecològiques. És l'indicador més visual d'un hàbitat, i el model per agrupar plantes en un jardí.

Afinitat ecològica

Relació entre dues o més espècies que tenen les mateixes preferències i requeriments ecològics. Les que la comparteixen funcionen bé plantades juntes.

Classificació de rusticitat de la RHS

Escala britànica de resistència al fred que la RHS dona a cada planta. H2 tolera temperatures baixes però no glaçar-se; H4, de -10 a -5 °C; H5, de -15 a -10 °C.

Jardí sec i reg eficient: hidrozones, degoteig i programació

Com es dissenya un jardí que gairebé no rega: hidrozones, sectors, degoteig, dosi i freqüència, encoixinats, alternatives a la gespa i què passa en sequera.

1. Jardí sec i xerojardineria
2. Hidrozones: agrupar per aigua
3. Degoteig, aspersió i sectors de reg
4. Quanta aigua i cada quan
5. Cas pràctic: un parterre mediterrani al juliol
6. El reg d'implantació
7. Encoixinats i sòl
8. La gespa, a la mínima superfície
9. Sequera: què diu l'Agència Catalana de l'Aigua

Jardí sec

Jardí pensat per viure sense reg, o gairebé, amb plantes adaptades al clima i tècniques com l'encoixinat. És el que molts manuals anomenen xerojardineria.

Hidrozona

Àrea del jardí amb plantes agrupades per requeriments d'aigua semblants. Se'n solen fer tres: molt baixos, moderats i alts.

Sector de reg

Part de la instal·lació de reg que el programador activa alhora. Es defineix primer per les necessitats de les plantes (hidrozones, sol, gruix de terra) i després pel cabal i la pressió disponibles.

Dosi de reg

Aigua que cal aportar en cada reg, en mm (l/m²). Depèn del sòl i de la fondària de les arrels, i hauria de ser gairebé constant: el que es canvia al llarg de l'any és la freqüència.

Evapotranspiració de referència

Estimació, en mm, de l'aigua que s'evapora en un lloc segons la temperatura, el vent, la pluja i la humitat. Multiplicada pel coeficient de cada espècie, dona el consum teòric del jardí.

Encoixinat

Capa de restes orgàniques (poda triturada, escorça, palla) o minerals (grava) sobre el sòl. Conserva la humitat, modera la temperatura i frena les herbes no desitjades.

Reg d'implantació

Reg profund i espaiat dels primers mesos després de plantar, pensat perquè les arrels creixin cap avall. En un jardí sec, és sovint l'únic reg que es fa.

Composició vegetal: volums, textures i estacions

Compondre un jardí mediterrani: habitacions exteriors, mida adulta, textura del fullatge, estacions, jardí de grava i plànol de plantació.

1. Habitacions exteriors: terres, parets i sostres
2. Volums: dibuixar la mida adulta
3. Textures i color de fullatge
4. Les estacions: un jardí que canvia
5. Jardí de grava i franges de plantació
6. Tanques vegetals de diverses espècies
7. El plànol de plantació

Zonificació (jardí)

Definició de les àrees d'activitat o descans d'un jardí i de les circulacions entre elles, adaptada al relleu, al sol i l'ombra i a la relació amb l'habitatge.

Terres, parets i sostres

Els tres recursos per definir habitacions exteriors: paviments i cobertores trepitjables; arbres, arbusts i herbàcies altes que tanquen; i la copa dels arbres.

Planta entapissant

Planta que forma una estora de vegetació més o menys homogènia i que sovint arrela a mesura que s'estén. Cobreix el sòl com un paviment viu.

Jardí de grava

Jardí que evoca la garriga: arbusts, subarbusts, herbàcies i gramínies sobre un sòl pobre i ben drenat, amb un encoixinat de grava d'almenys 7 cm.

Tanca vegetal mixta

Tanca feta de diverses espècies d'arbusts que rebroten bé, amb poca necessitat d'aigua i que donen refugi i aliment a la fauna. Alternativa a la tanca d'una sola espècie.

Geòfit

Planta que passa l'època desfavorable amb òrgans de reserva subterranis: bulb, tubercle o rizoma. Els de floració primaveral es planten a la tardor.

Plànol de plantació

Plànol que situa cada planta amb un símbol a la seva mida adulta, un codi d'espècie i la quantitat, amb una llegenda que remet a la fitxa de cada espècie.

Espècies invasores: què no s'ha de plantar i per què

El Catàleg estatal d'espècies invasores, la modificació d'octubre del 2026, les invasores de jardí més comunes i les alternatives de Barcelona.

1. Què fa invasora una planta
2. La norma: el Reial decret 630/2013
3. Novetat d'octubre del 2026: quatre gramínies
4. Les invasores de jardí del Catàleg
5. Desaconsellades encara que no prohibides
6. Quan les fonts no coincideixen
7. Bones pràctiques al jardí
8. Cas pràctic: la jardinera del bàlsam

Espècie exòtica invasora

Espècie introduïda fora de la seva àrea d'origen que s'expandeix de pressa i desplaça les natives o altera l'ecosistema. Només una petita part de les exòtiques ho acaben sent.

Catàleg espanyol d'espècies exòtiques invasores

Llista d'espècies regulada pel Reial decret 630/2013. Incloure-hi una espècie en prohibeix de manera genèrica la possessió, el transport, el tràfic i el comerç d'exemplars vius, i també de restes o propàguls.

Propàgul

Qualsevol part d'una planta capaç de donar-ne una de nova: llavor, fruit, rizoma, estoló, fragment de tija. La prohibició del Catàleg també els inclou.

Àmbit d'aplicació (Catàleg)

Territori on una espècie del Catàleg està regulada: tot l'Estat, o només una part. Per exemple, Ipomoea indica només hi consta per a les Canàries i les Balears.

Banc de llavors

Conjunt de llavors que hi ha dins d'un sòl. Les del bàlsam (Carpobrotus) hi poden romandre anys, i per això l'eliminació no s'acaba el dia que s'arrenca la planta.

Varietat estèril

Varietat o híbrid amb una capacitat de reproducció baixa o nul·la. Si cal fer servir una exòtica, és l'opció que l'Ajuntament de Barcelona recomana prioritzar.

Deures del mòdul: diagnosi, plànol de plantació i pla de reg

Tres encàrrecs sobre un exterior real: diagnosi del clima i del lloc, plànol de plantació amb la fitxa de cada espècie, i pla de reg per hidrozones.

Test del mòdul Jardí mediterrani

Deu preguntes sobre clima, plantes, reg, composició i espècies invasores. Cada resposta es corregeix a l'instant i el mòdul se supera amb 8 encerts de 10.