Salta al contingut
educa

educa · formació oberta

Interiorisme i decoració

Curs d'interiorisme i decoració amb nivell de màster: història del moble, dibuix, projecte, materials i llum, amb deures i tests.

  • Índex i progrésReprèn la lliçó on la vas deixar, al mòbil o a l'ordinador.
  • Sigles explicadesCada sigla del text s'explica en passar-hi per sobre o en tocar-la.
  • Targetes de repàsRepàs espaiat dels conceptes de cada lliçó llegida.
28
mòduls
177
lliçons
668
fonts

Accedeix als cursos

Amb el teu compte de Google. Només el fem servir per desar el teu progrés.

Privacitat

Interiorisme i decoració · Mòdul M01 · Fitxa resum

Història del disseny d'interiors i del moble

De Thonet i el Modernisme a Mies, el mid-century i el disseny contemporani: la història explicada a través de les peces.

Presentació del mòdul d'història del disseny

Objectius del mòdul, pla de tres setmanes en paral·lel al taller de presentació, com treballar cada lliçó i una lectura recomanada.

  1. Objectius
  2. Pla de tres setmanes
  3. Com treballar cada lliçó
  4. Lectura recomanada

Llegir una peça i els estils clàssics

Un mètode de sis preguntes per analitzar qualsevol moble i un recorregut pels estils anteriors a la indústria, de la Grècia antiga al Biedermeier.

  1. El mètode: sis preguntes per a qualsevol peça
  2. Abans de la indústria: un mapa ràpid
  3. Com reconèixer-los d'un cop d'ull
  4. Vocabulari d'ofici que et sortirà sovint
Klismos
Cadira de l'antiga Grècia, comuna cap al 400 aC: potes corbes obertes cap enfora i respatller còncau adaptat al cos. El neoclassicisme la va recuperar.
Arca / cofre
Caixa de fusta amb tapa, el moble bàsic per guardar roba, documents o diners. Als peus del llit també servia per seure o dormir, i es podia carregar per viatjar.
Ebenisteria
Ofici de construir mobles fins. La paraula «ebenista» ve de l'eben, la fusta amb què al segle XVI es xapaven estructures de fusta més barata.
Marqueteria
Decoració plana d'un moble amb peces encastades de fustes de colors diferents, ivori o metall. Boulle la va portar al límit amb closca de tortuga i metall.
Biedermeier
Estil dels països de parla alemanya entre el Congrés de Viena (1814–15) i la revolució de 1848: domèstic, amb el moble i l'ornament simplificats.

El segle XIX: indústria i reacció

Eclecticisme, la cadira nº 14 de Thonet i la fusta corbada al vapor, l'Arts & Crafts de Ruskin i Morris, i la senzillesa dels Shakers.

  1. Indústria i nostàlgia d'estils
  2. Thonet i la cadira nº 14 (1859)
  3. Arts & Crafts: la reacció
  4. Els Shakers
  5. Màquina o artesania
Eclecticisme
Tendència arquitectònica del segle XIX que barreja elements de diversos estils històrics. Es fa explícita cap al 1846 i conviu amb el Modernisme fins entrat el segle XX.
Fusta corbada (bentwood)
Tècnica de doblegar al vapor vares de faig massís per donar-los forma sense cola. Thonet la va industrialitzar a mitjan segle XIX.
Arts & Crafts
Moviment britànic de finals del segle XIX, inspirat per John Ruskin i William Morris, que defensa l'objecte quotidià ben fet i el vincle entre qui dissenya i qui fabrica davant la producció industrial.
Shaker
Comunitat religiosa dels Estats Units, organitzada en «famílies», coneguda per un mobiliari senzill, útil i ben construït, sense ornament.

Art Nouveau i Modernisme català

L'art nou de Brussel·les, Nancy, Glasgow i Viena, i el Modernisme de Gaudí, Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch: arquitectes, ebenistes i oficis.

  1. Un art nou a Europa
  2. El Modernisme català
  3. Els materials que trobaràs a obra
Art Nouveau
Nom que rep fora de Catalunya el corrent de finals del segle XIX i principis del XX que a Catalunya es diu Modernisme (també Modern Style o Jugendstil): predomini de la corba, motius vegetals i decoració detallada.
Modernisme
Versió catalana de l'Art Nouveau. Primeres obres a la segona meitat de la dècada de 1880; arquitectes com Gaudí, Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch, i moblistes com Gaspar Homar.
Gesamtkunstwerk (obra d'art total)
Ideal d'unir totes les arts en un sol projecte: l'arquitectura, els mobles, els llums i els objectes pensats com un conjunt.
Trencadís
Mosaic fet amb trossos de ceràmica trencada.
Rajola hidràulica
Peça de paviment de ciment comprimit que s'enduria amb aigua. Fàbriques barcelonines com Òrsola, Solà i Cia van ser grans proveïdores de les cases de l'Eixample.

Avantguardes i Moviment Modern (1917–1939)

De Stijl, la Bauhaus, Le Corbusier, Mies i el Pavelló de Barcelona, Eileen Gray i l'Art déco, i el GATCPAC: el llenguatge que encara anomenem modern.

  1. De Stijl (Països Baixos, 1917)
  2. La Bauhaus (Alemanya, 1919–1933)
  3. Le Corbusier
  4. Mies van der Rohe i el Pavelló de Barcelona (1929)
  5. Eileen Gray i l'Art déco
  6. A Barcelona: el GATCPAC
De Stijl
Moviment neerlandès nascut el 1917 al voltant d'una revista fundada per Piet Mondrian i Theo van Doesburg: una geometria estricta d'horitzontals i verticals. Rietveld en va ser un dels arquitectes.
Bauhaus
Escola alemanya de disseny fundada per Walter Gropius a Weimar el 1919, traslladada a Dessau el 1925 i a Berlín el 1932, on es va dissoldre el 1933. Treballava en prototips per a la producció industrial en sèrie.
Cadira volada (cantilever)
Cadira sense potes posteriors, que s'aguanta per la flexió d'una estructura contínua, normalment de tub d'acer. Mart Stam (1926), Mies van der Rohe (1926) i Marcel Breuer (1928).
Cinc punts de l'arquitectura moderna
Formulats per Le Corbusier el 1927: pilotis, finestra longitudinal, terrat jardí, planta lliure i façana lliure. La Villa Savoye n'és l'exemple més clar.
Planta lliure
Planta on l'estructura de pilars es separa dels murs, de manera que la distribució de cada nivell es pot fer amb llibertat. Un dels cinc punts de Le Corbusier.
Art déco
Estil que pren el nom de l'Exposició d'Arts Decoratives de París de 1925, tot i que els seus elements existien des dels anys deu. Luxe, materials cars i exòtics, geometria.
GATCPAC
Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània (estatuts del 1930): Sert, Torres Clavé i altres. Casa Bloc, Dispensari Central Antituberculós, revista «AC».
MIDVA
Mobles i Decoració per a la Vivenda Actual: la botiga del cercle del GATCPAC al passeig de Gràcia, 99, que mostrava mobles dels seus arquitectes i d'altres com Aalto, Breuer o Thonet.

Mid-century modern: Estats Units, Escandinàvia, Itàlia i Catalunya

El disseny modern de postguerra: contraxapat emmotllat i fibra de vidre, els Eames, Saarinen, Aalto, Wegner, Jacobsen, Ponti, Panton i la butaca BKF.

  1. El context: de la tècnica de guerra al moble
  2. Estats Units
  3. Escandinàvia
  4. Itàlia
  5. Catalunya i Espanya
Mid-century modern
Nom amb què es coneix el disseny modern de mitjan segle XX, sobretot el de postguerra: materials nous com el contraxapat emmotllat i la fibra de vidre, i producció en sèrie. Eames, Saarinen, Wegner, Jacobsen.
Contraxapat emmotllat
Làmines fines de fusta encolades i premsades en un motlle per obtenir formes corbes, fins i tot en tres plans. Aalto, els Eames, Jacobsen.
Fibra de vidre
Plàstic reforçat amb fibres de vidre que es pot emmotllar en una sola closca. Els Eames i Saarinen el van portar al moble a partir de finals dels anys quaranta.
Knoll Planning Unit
Servei de planificació d'interiors de Knoll dirigit per Florence Knoll. Va ajudar a convertir l'interiorisme d'oficines corporatives en una disciplina.
BKF
Butaca de 1938 del Grupo Austral de Buenos Aires: Antoni Bonet, Juan Kurchan i Jorge Ferrari-Hardoy, de les inicials dels quals pren el nom. També coneguda com a Butterfly.
ADI-FAD
Associació de Disseny Industrial del Foment de les Arts Decoratives, fundada oficialment a Barcelona el 1960. Atorga els premis Delta des del 1961.

De Memphis a avui: pop, postmodernitat i editors

Del moble pop i Memphis a la Barcelona del disseny, el minimalisme i el disseny conceptual, i com distingir un original, una reedició i una rèplica.

  1. Pop i experimentació (anys seixanta i setanta)
  2. Postmodernisme: Memphis (Milà, 1981)
  3. Barcelona, capital del disseny (anys setanta a noranta)
  4. Del 1990 a avui
  5. Per a l'interiorista: original, reedició o rèplica
Memphis
Grup de disseny i fabricant de Milà, liderat per Ettore Sottsass, que va presentar la primera col·lecció el 1981. Laminat plàstic, colors i estampats vius, i un desafiament explícit al «bon gust».
Postmodernisme
Estil en què es classifica, entre altres, el disseny de Memphis: una reacció contra la sobrietat del Moviment Modern i el minimalisme, amb color, estampats i referències al gust popular.
Editor (de disseny)
Empresa que produeix i comercialitza un disseny amb els drets cedits per l'autor o els hereus: Knoll, Vitra, Herman Miller, Cassina, Fritz Hansen, Carl Hansen & Søn, Artek… A Espanya, Santa & Cole va adaptar el model de l'editorial de llibres.
Reedició
Producció actual i autoritzada d'un disseny històric per l'editor que en té els drets. Per exemple, la chaise longue de 1928 de Le Corbusier, Jeanneret i Perriand en l'edició de Cassina.
Rèplica
Còpia d'un disseny feta sense llicència de l'autor ni dels seus hereus. No té la garantia d'autenticitat de l'editor, i la seva legalitat depèn dels drets que protegeixin la peça a cada país.
Super Normal
Idea i exposició de Jasper Morrison i Naoto Fukasawa (Tòquio, 2006): els objectes discrets, sovint anònims, que funcionen millor amb l'ús de cada dia que els que volen cridar l'atenció.

Deures del mòdul: arxiu de 20 peces, Pavelló i sketching

Tres encàrrecs: un arxiu de 20 peces icòniques en làmines, una visita analítica al Pavelló Mies van der Rohe i un repte setmanal de dibuix de cadires.

Test final del mòdul d'història del disseny

Dotze preguntes sobre tot el mòdul, de Thonet a Memphis. Cada resposta es corregeix a l'instant i el mòdul se supera amb 10 encerts de 12.