Estil, moviment o etiqueta: com es llegeix un estil decoratiu

Què hi ha darrere de cada nom d'estil, quins tenen història i quins són etiquetes comercials, i una fitxa per llegir-ne els codis de forma, material i color.

1. Estil, moviment i etiqueta: tres coses diferents
2. Els noms arriben tard
3. Les onze etiquetes, classificades
4. La fitxa de codis: forma, material, color
5. Com es fa servir amb un client
6. Cas pràctic: «el vull nòrdic però no fred»

Estil decoratiu

Conjunt reconeixible de formes, materials, colors i objectes que fa que un interior s'identifiqui amb una època, un lloc o una manera de viure. Pot tenir una història documentada o ser una etiqueta comercial recent.

Etiqueta d'estil

Nom que el mercat (revistes, botigues, xarxes) posa a un conjunt de codis decoratius. Sovint no té una definició acadèmica ni uns límits fixos; Japandi, de mitjan anys 2010, n'és un exemple.

Codis d'un estil

Els trets que permeten reconèixer-lo: forma (línia, proporció, silueta), material i acabat, color, peça clau i densitat d'objectes. Són el que es tria i es descriu en una proposta.

Densitat decorativa

Quantitat d'objectes, estampats i capes que té un espai. Separa estils que poden compartir materials, com el minimalisme i el maximalisme.

Estils amb història: art déco, mid-century i minimalisme

Tres estils que tenen dates, autors i obres al darrere: d'on venen, quins codis en queden avui en un interior i com evitar-ne la caricatura.

1. Art déco: geometria, luxe i moltes fonts
2. Mid-century modern: un període convertit en estil
3. Minimalisme: de la galeria a l'habitatge
4. Les tres comparades
5. Cas pràctic: un pis de l'Eixample amb motllures

Style Moderne

Un dels noms amb què es coneixia als anys vint el que avui anomenem art déco. La crítica també en deia Jazz Moderne o Zigzag Moderne.

Pastitx

Obra o estil fet amb elements presos de fonts diverses. El V&A descriu l'art déco com un pastitx d'estils, fonts i influències més que no pas com un sol estil.

Minimalisme (art)

Moviment d'art abstracte sorgit als Estats Units a finals dels anys cinquanta, amb formes geomètriques simples basades en el quadrat i el rectangle. Stella, Judd, Andre, Flavin, LeWitt.

Caricatura d'estil

Interior que acumula els tòpics més reconeixibles d'un estil (tots alhora i en excés) i el converteix en decorat. Es combat triant pocs codis i aplicant-los amb mesura.

Nòrdic, wabi-sabi i Japandi: Escandinàvia, el Japó i la barreja

La tradició domèstica escandinava, l'estètica de la cerimònia del te japonesa i l'etiqueta que les uneix des dels anys 2010: què és història i què és mercat.

1. El nòrdic: la casa com a projecte de reforma
2. L'estètica de la cerimònia del te
3. Japandi: una etiqueta per a una relació antiga
4. Cas pràctic: un dormitori Japandi en 9 m²

Skönhet för alla

«Bellesa per a tothom»: llibre de l'escriptora sueca Ellen Key, molt llegit a Escandinàvia i fora, que defensava portar la bellesa a la casa de tothom.

Chanoyu

Cerimònia del te japonesa. Sen no Rikyū (1522–1591) en va ser una de les figures més influents.

Wabi-cha

Estil de cerimònia del te més senzill, nascut de la preferència de Sen no Rikyū per la simplicitat modesta i rústica dels estris i de l'entorn.

Wabi-sabi

Estètica japonesa que troba bellesa en el que és senzill, natural, irregular o imperfecte, lligada a la cerimònia del te. Com a etiqueta decorativa occidental, no té una definició tancada.

Raku

Família de ceramistes de Kyoto, el primer mestre de la qual, Raku Chōjirō (mort el 1592), va fer bols de te per al gust de Sen no Rikyū.

Japandi

Etiqueta, de Japan i Scandi, apareguda a mitjan anys 2010 per a interiors que barregen el funcionalisme escandinau i el minimalisme japonès: calma, pocs objectes, materials naturals.

Japonisme

Interès occidental pels gravats, la ceràmica i el moble japonesos a finals del segle XIX, quan el Japó va començar a participar en les exposicions universals.

Mediterrani, rústic, industrial, boho i maximalisme

Cinc etiquetes amb poca definició acadèmica, cadascuna amb un referent verificable: la Casa Ugalde, la masia, els lofts del SoHo, l'Omega Workshops i Venturi.

1. Mediterrani: la Casa Ugalde com a referent
2. Rústic: la masia i el risc del pastitx
3. Industrial: els lofts del SoHo
4. Boho: una etiqueta, un precedent
5. Maximalisme: més és més, amb criteri

Arquitectura popular

Arquitectura feta sense arquitecte, amb materials i tècniques del lloc. La Casa Ugalde de Coderch (1952) en reprèn els materials mediterranis: murs de pedra, terra cuita i blanc.

Masia

Casa agrícola aïllada amb terres de conreu adscrites, generalment de dues o tres plantes i teulada de dos vessants. És el referent català de l'estil rústic.

Loft

Planta diàfana d'un antic edifici industrial o comercial convertida en habitatge o taller. Els lofts de sostres alts del SoHo de Nova York, ocupats per artistes als anys seixanta, en són el model.

Omega Workshops

Tallers fundats a Londres el 1913 pel pintor i dissenyador Roger Fry, on artistes dissenyaven mobles, ceràmica, vidre, tèxtils i interiors sencers, sovint pintats a mà.

Maximalisme

Etiqueta per a interiors densos en objectes, estampats i color. No té definició acadèmica, però té rerefons en la crítica de Venturi al purisme modern (1966).

Complexity and Contradiction

Llibre de Robert Venturi publicat pel MoMA el 1966: defensa la complexitat i la «difícil unitat de la inclusió» davant de la «fàcil unitat de l'exclusió».

Barrejar estils sense perdre coherència

Un estil dominant, un d'accent i uns fils conductors: el mètode per combinar estils en un mateix habitatge i que el resultat sembli un projecte, no una botiga.

1. La barreja no és una excepció
2. Un estil dominant i un d'accent
3. Els fils conductors
4. Combinacions que s'entenen i combinacions que topen
5. El mètode en cinc passos
6. Cas pràctic: el bufet de la família

Estil dominant

L'estil que marca la base d'un projecte: la majoria de superfícies, el moble principal i la paleta. Pauta de treball, no norma.

Estil d'accent

Segon estil que entra en poques peces per donar caràcter o contrast. Si ocupa tant com el dominant, el projecte perd jerarquia.

Fil conductor

Codi que es repeteix per tot l'espai (un color, un material, un tipus de línia) i que lliga peces d'estils diferents.

Unitat per inclusió

Coherència que s'aconsegueix lligant elements diferents, en lloc d'eliminar-los. Ve de la «difícil unitat de la inclusió» de Venturi (1966).

Deures d'estils: làmines d'estil i proposta decorativa de l'habitatge

Dos encàrrecs: sis làmines d'estil amb la fitxa de codis i el referent de cada un, i la proposta decorativa de l'habitatge del projecte troncal.

1. Abans de començar
2. Deure 1 · Sis làmines d'estil
3. Deure 2 · Proposta decorativa de l'habitatge
4. Si tens dubtes

Test del mòdul d'estils decoratius

Deu preguntes sobre els estils del mòdul: què és història i què és etiqueta, els seus referents i com barrejar-los. Se supera amb 8 encerts de 10.