Programa, zonificació i fluxos d'un habitatge

Com es passa d'una llista de necessitats a una distribució: el programa, les zones, la relació entre espais, els recorreguts i la llum natural.

1. El programa: qui hi viu i què hi fa
2. La normativa també fixa un programa mínim
3. Zonificar: agrupar abans de dibuixar
4. Relacions entre espais: matriu i bombolles
5. Fluxos: els recorreguts de cada dia
6. La llum natural ordena la planta
7. Cas pràctic: el passadís que es menjava el pis

Programa d'un habitatge

La llista ordenada del que ha de passar a la casa: qui hi viu, quines activitats hi fa, quan i amb quines peces de mobiliari i d'emmagatzematge. És el punt de partida de tota distribució.

Zonificació

Agrupar les activitats del programa en zones afins abans de dibuixar parets: dia i nit, social i privat, zones humides i seques, servei.

Matriu d'adjacències

Taula de doble entrada que indica, per a cada parella d'espais, si han d'estar al costat, poden estar a prop o convé separar-los.

Diagrama de bombolles

Esquema en què cada espai és una taca de mida aproximada i les línies indiquen les relacions entre espais. Es dibuixa abans de la planta i, després, a sobre de l'aixecament.

Zones humides

Cuina, cambra higiènica i espai de rentat: les estances que necessiten aigua i desguàs. Agrupar-les simplifica les instal·lacions.

Flux de circulació

El recorregut que fan les persones per l'habitatge al llarg del dia: de l'entrada a la cuina, del dormitori al bany. Es dibuixa en planta amb fletxes.

Superfície d'obertures

Superfície de finestres d'una estança que compta per a la il·luminació i ventilació naturals. Segons el Decret 141/2012, en habitatge nou ha de ser com a mínim una vuitena part de la superfície útil de l'estança.

Condicions mínimes d'habitabilitat a Catalunya

El Decret 141/2012 i el Decret llei 50/2020 llegits des de la planta: superfícies, alçades, estances, llum i com es comprova una distribució.

1. Quina norma s'aplica avui
2. Superfície, alçada i composició
3. Estança a estança: la taula
4. Accessibilitat dins l'habitatge
5. Llum, ventilació, rentat i assecat
6. Reformes, existents i altres modalitats
7. Com es comprova una planta
8. Cas pràctic: obrir la cuina al menjador

Decret 141/2012

Decret de la Generalitat, de 30 d'octubre de 2012, que regula les condicions mínimes d'habitabilitat dels habitatges i la cèdula d'habitabilitat. És la referència per comprovar una distribució a Catalunya.

Decret llei 50/2020

Norma de 9 de desembre de 2020 que crea els allotjaments amb espais comuns complementaris, deroga l'apartat 3.7.1 de l'annex 1 del Decret 141/2012 i fixa, mentre no s'adapti, 4 m² per persona a l'estar-menjador-cuina, amb un mínim de 20 m².

Superfície útil (habitabilitat)

Per al Decret 141/2012, la superfície interior amb una alçada lliure de 1,90 m o més. És la que compta per als mínims de cada estança.

Alçada útil

Alçada lliure entre el paviment acabat i el sostre. En habitatge nou, 2,50 m a les estances i 2,20 m a cambres higièniques, cuina i circulacions.

Peça practicable

Estança que una persona amb mobilitat reduïda pot fer servir de manera autònoma: porta de 0,80 × 2,00 m i un cercle lliure de 1,20 m de diàmetre davant la porta i a l'interior.

Espai d'emmagatzematge personal

Armari o espai de guarda que el Decret 141/2012 exigeix per a cada habitació: 0,60 × 1,00 × 2,20 m per a habitacions de 6 m² i 0,60 × 1,50 × 2,20 m per a les de 8 m². Pot ser fora de l'habitació.

Allotjament amb espais comuns complementaris

Tipologia creada pel Decret llei 50/2020: un espai privatiu de 24 m² com a mínim més espais compartits de 6 m² per allotjament, que sumats no poden quedar per sota de 36 m².

La cuina: triangle de treball, tipologies i mides

De la cuina de Frankfurt a les pautes actuals: centres de treball, triangle, passadissos, superfícies de recolzament i les sis tipologies de planta.

1. De Frankfurt a la cuina equipada
2. El que diu la norma a Catalunya
3. Centres de treball i triangle
4. Passadissos i superfícies de recolzament
5. Les sis tipologies de planta
6. Emmagatzematge a la cuina
7. Cas pràctic: la cuina paral·lela que era un passadís

Cuina de Frankfurt

Cuina dissenyada el 1926 per Margarete Schütte-Lihotzky per als habitatges socials de Frankfurt, inspirada en les cuines dels vagons restaurant. Se'n van fer unes 10.000 i es considera el prototip de la cuina equipada moderna.

Centre de treball (cuina)

Un electrodomèstic principal amb la superfície de taulell que l'envolta. Els tres principals són la cocció, l'aigüera de neteja i preparació, i la refrigeració.

Triangle de treball

Pauta que uneix els tres centres de treball de la cuina. Segons l'associació nord-americana de cuina i bany, la suma dels tres costats no hauria de passar de 7,9 m i cap costat hauria de fer menys de 1,2 m ni més de 2,7 m.

Superfície de recolzament

Tros de taulell al costat d'un electrodomèstic o de l'aigüera on deixar el que en surt o el que hi entra (en anglès, landing area). Per exemple, 381 mm al costat de la maneta de la nevera.

Passadís de treball

Espai lliure entre dos fronts de taulell, mobles alts o electrodomèstics. Pauta: 1.067 mm si cuina una persona, 1.219 mm si en cuinen diverses. El Decret 141/2012 exigeix 1 m com a mínim.

Cuina en U

Cuina amb taulell a tres parets. Tanca els tres centres de treball i aparta el pas, però necessita amplada: per a una persona en cadira de rodes, la pauta d'accessibilitat demana 1.524 mm entre braços.

Península

Tram de taulell unit per un extrem a la resta de la cuina i lliure per l'altre. Fa de barra o de separació amb el menjador sense necessitar pas pels dos costats com una illa.

Bany, dormitori, estar-menjador, recibidor i armaris

Les estances una a una: què exigeix la norma catalana a cadascuna i quines pautes fan que funcionin, de la cambra higiènica a l'emmagatzematge.

1. La cambra higiènica
2. El dormitori
3. L'estar-menjador
4. El recibidor i les circulacions
5. Emmagatzematge: armaris i vestidors
6. Cas pràctic: tres dormitoris en 70 m²

Cambra higiènica

El nom que fa servir la normativa catalana per al bany: un recinte independent amb vàter, rentamans i dutxa o banyera, que no pot ser pas obligat cap a cap altra peça de l'habitatge.

Dotació higiènica

Els aparells sanitaris que exigeix el Decret 141/2012 segons el nombre d'habitacions: fins a tres, un vàter, un rentamans i una dutxa o banyera; amb quatre o més, dos vàters i dos rentamans.

Lavabo de visites

Petita cambra amb vàter i rentamans a la zona de dia, perquè les visites no hagin d'entrar a la zona de nit. És una pauta de projecte, no una exigència normativa.

Zona de conversa

L'agrupació de seients de l'estar orientats entre ells, amb el pas pel costat i no pel mig. Pauta de projecte per ordenar el mobiliari de la sala.

Estrangulació en planta

Un punt on l'estar-menjador s'estreny. El Decret 141/2012 no n'admet cap de menys de 1,60 m en habitatge nou.

Recibidor

L'espai d'entrada de l'habitatge: fa de filtre entre l'escala i la casa, i de lloc per deixar abrics, claus i bosses. En habitatge nou, la porta d'accés ha de fer 0,80 × 2,00 m.

Vestidor

Espai d'emmagatzematge de roba en què s'entra. El Decret 141/2012 admet que l'armari de cada habitació sigui fora de l'habitació, i un vestidor ho pot resoldre.

Deures del mòdul: tres distribucions per a l'habitatge troncal

Tres encàrrecs sobre l'habitatge del projecte troncal: programa i relacions, tres alternatives de distribució comprovades i una recomanació argumentada.

Test del mòdul de distribució d'espais

Deu preguntes sobre programa, zonificació, habitabilitat i estances clau. Es corregeixen a l'instant i el mòdul se supera amb 8 encerts.