Envans de cartró-guix, falsos sostres i fusteria

Com es munten un envà i un fals sostre de placa de guix laminat, què hi passa per dins i com s'hi integren portes i finestres.

1. Ordre de l'obra i on entres tu
2. Com es munta un envà de cartró-guix
3. Instal·lacions dins l'envà
4. Falsos sostres continus i registrables
5. Fusteria interior: premarc i porta
6. Fusteria exterior: ventilació i soroll
7. Cas pràctic: un vestidor amb envà nou

Placa de guix laminat

Placa d'un nucli de guix revestit de cartró per les dues cares (el cartró-guix), que es cargola a una estructura metàl·lica per fer envans, trasdossats i sostres.

Canal i montant

Els dos perfils de l'estructura d'un envà de cartró-guix: el canal és el perfil en U que es fixa a terra i al sostre; els montants són els perfils verticals que hi encaixen i on es cargolen les plaques.

Montant de modulació

Montant intermedi d'un envà, col·locat a una distància regular (400 o 600 mm). No es cargola als canals, a diferència dels d'arrencada, de trobada i de brancal.

Banda estanca

Banda que es col·loca entre els canals de l'envà i el suport (terra, sostre, paret) per segellar la trobada.

Junta en bandera

Solució de la llinda d'una porta en cartró-guix: la placa es retalla en forma de L perquè la junta no caigui a la vertical del brancal, on la porta la faria fissurar.

Trasdossat

Revestiment de placa de guix laminat davant d'un mur existent, sobre estructura o directe. Serveix per aplomar, aïllar o passar instal·lacions sense tocar el mur.

Fals sostre registrable

Fals sostre de peces que es poden aixecar des de baix, sobre una perfileria vista o oculta, per accedir a les instal·lacions del plènum.

Plènum

L'espai entre el fals sostre i el forjat, per on passen conductes, cables i canonades.

Aireador

Element de la fusteria o del mur que deixa entrar l'aire exterior de manera controlada; és una de les obertures d'admissió de la ventilació de l'habitatge.

La instal·lació elèctrica de l'habitatge: REBT i ITC-BT-25

Graus d'electrificació, circuits, punts mínims per estança, quadre, volums del bany i qui firma què: el que cal per dibuixar un plànol d'electricitat.

1. El reglament i les seves instruccions
2. Graus d'electrificació i potència
3. El quadre: protecció general
4. Els circuits de l'habitatge
5. Punts mínims per estança
6. El bany: volums i grau de protecció
7. Qui fa el projecte, qui executa i qui certifica
8. Cas pràctic: una cuina oberta amb illa

Electrificació bàsica

Grau mínim d'electrificació d'un habitatge nou segons la ITC-BT-10: permet fer servir els electrodomèstics d'ús comú sense obres posteriors. La potència prevista no pot ser inferior a 5.750 W a 230 V.

Electrificació elevada

Grau d'electrificació per a habitatges amb més electrodomèstics, calefacció elèctrica o aire condicionat, més de 160 m² útils o recàrrega de vehicle elèctric en una unifamiliar. Potència prevista de 9.200 W com a mínim.

Interruptor general automàtic

Interruptor del quadre de l'habitatge, de tall omnipolar i d'almenys 25 A, que protegeix tota la instal·lació. És independent de l'interruptor de control de potència i no el pot substituir.

Interruptor diferencial

Aparell que talla el corrent quan detecta una fuita a terra. A l'habitatge, de 30 mA com a màxim, i com a mínim un per cada cinc circuits.

Circuit de cuina i forn (C3)

Circuit de l'habitatge per a la cuina i el forn, segons la ITC-BT-25: interruptor automàtic de 25 A, base de 25 A 2p+T i conductors de 6 mm².

Memòria tècnica de disseny

Document, en un model de la comunitat autònoma, amb les dades principals d'una instal·lació elèctrica que no necessita projecte. La firma l'empresa instal·ladora o un tècnic titulat competent.

Certificat d'instal·lació elèctrica

Document que emet l'empresa instal·ladora en acabar, firmat per un instal·lador en baixa tensió, i que es registra a la comunitat autònoma. Sense ell, la companyia no subministra energia.

Aigua, sanejament, clima, ventilació i acústica

El que demanen el DB-HS, el RITE i el DB-HR quan mous un bany, obres una cuina o poses aire condicionat: pressions, desguassos, cabals d'aire i aïllament.

1. Quan s'apliquen en una reforma
2. Aigua: pressions i aigua calenta
3. Sanejament: el baixant mana
4. Ventilació: de les estances seques a les humides
5. Clima i aigua calenta: el RITE
6. Acústica bàsica: el DB-HR
7. Cas pràctic: moure el bany al costat del dormitori

Tancament hidràulic

Sifó d'aigua que impedeix que els gasos del sanejament entrin a l'habitatge. El DB-HS li demana entre 50 i 100 mm d'alçada d'aigua (70 mm com a mínim en usos discontinus).

Pot sifònic

Tancament hidràulic comú a diversos aparells d'una mateixa cambra humida. No pot quedar a més de 2,00 m del baixant, i els aparells que hi desguassen no porten sifó propi.

Baixant

Canonada vertical comuna de l'edifici que recull les aigües residuals de cada planta. És el punt fix que condiciona on es pot moure un bany o una cuina.

Mànec del vàter

Tub curt que connecta el vàter amb el baixant. El DB-HS limita la seva llargada a 1,00 m quan no es pot donar al tub la pendent necessària.

Obertura de pas

Obertura entre una estança amb admissió d'aire (sec) i una amb extracció (humida), perquè l'aire circuli de les estances seques a les humides; per exemple, sota una porta.

Reforma d'una instal·lació tèrmica

Per al RITE, tot canvi que modifiqui el projecte o la memòria amb què es va executar: nous subsistemes de clima o d'aigua calenta, canvi de generador o d'energia, o canvi d'ús. Requereix projecte o memòria tècnica.

Unitat d'ús

Al DB-HR, un edifici o part d'edifici destinat a un ús específic, amb usuaris vinculats entre si (una mateixa unitat familiar, una empresa…). En un edifici d'habitatges, cada habitatge n'és una. Els requisits acústics canvien segons si dos recintes en formen part o no.

El Codi Tècnic i els permisos d'obra a Barcelona

Com s'aplica el CTE a una reforma, què vol dir «no empitjorar» i el camí d'un expedient d'obres a Barcelona: consulta prèvia, assabentat, comunicat o llicència.

1. Què és el Codi Tècnic
2. El CTE en un edifici existent
3. L'habitabilitat, al M07
4. Barcelona: la consulta prèvia
5. Assabentat, comunicat o llicència
6. Cas pràctic: tres encàrrecs, tres camins

Document bàsic

Segona part del Codi Tècnic de l'Edificació: quantifica les exigències bàsiques i dona procediments o solucions per acreditar-ne el compliment. N'hi ha un per a cada requisit (salubritat, soroll, energia…).

Reforma (CTE)

Per al Codi Tècnic, qualsevol treball o obra en un edifici existent diferent del que es fa per al manteniment exclusiu de l'edifici.

Adequació efectiva

Quan aplicar el Codi Tècnic en un edifici existent no és viable, el tècnic pot aplicar les solucions que permetin el màxim grau possible de compliment, i ho ha de justificar al projecte o a la memòria.

Consulta prèvia d'obres

Tràmit obligatori de l'Ajuntament de Barcelona que, a partir de l'emplaçament, el tipus d'actuació i la protecció patrimonial, diu quin règim d'intervenció s'aplica a unes obres i quina documentació cal. Val 6 mesos.

Assabentat d'obres

A Barcelona, el règim més lleuger: el resultat de la consulta prèvia ja dona el document en PDF que permet començar les obres.

Comunicat immediat i diferit

Règims d'obres de Barcelona amb documentació tècnica. En l'immediat, es pot començar un cop pagada l'autoliquidació; en el diferit, cal esperar un mes des de la sol·licitud.

Informe d'idoneïtat tècnica

Informe previ que demanen a Barcelona els comunicats i les llicències d'obres. L'emeten col·legis professionals i entitats habilitades abans de crear l'expedient.

Amidaments i pressupost d'obra per partides

Com es passa d'un projecte d'interiors a un pressupost per capítols i partides: unitats, amidaments, preus de referència i comparació d'ofertes.

1. De què està fet un pressupost
2. Capítols i partides
3. Com s'amida
4. Preus de referència: el BEDEC
5. Comparar ofertes i controlar l'obra
6. Cas pràctic: dues ofertes que no quadren

Partida d'obra

Unitat del pressupost: una feina concreta, descrita amb prou detall per executar-la, amb la seva unitat de mesura (m², m, u…), l'amidament, el preu unitari i l'import.

Amidament

La quantitat de cada partida, mesurada sobre els plànols: metres quadrats d'envà, metres lineals de sòcol, unitats de punts de llum.

Pressupost d'execució material

La suma de multiplicar cada unitat d'obra pel seu preu unitari, més les partides alçades. No inclou despeses generals, benefici ni impostos.

Partida alçada

Import global per a una feina que no es pot amidar per unitats en el moment de pressupostar. Com menys n'hi hagi, més comparable és un pressupost.

Cost directe i cost indirecte

Directe: mà d'obra, materials a peu d'obra i maquinària de cada unitat. Indirecte: el que serveix a tota l'obra (instal·lacions provisionals, personal tècnic, imprevistos), en un percentatge sobre els directes.

BEDEC

Base de dades en línia de l'Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya amb preus de la construcció adaptats a cada territori, justificacions de partides i plecs de condicions tècniques.

Deures del mòdul: instal·lacions i pressupost de l'habitatge troncal

Tres encàrrecs sobre l'habitatge del projecte troncal: plànols d'instal·lacions, pressupost per partides amidat i una fitxa de normativa i tramitació.

Test del mòdul de construcció i normativa

Deu preguntes sobre envans, instal·lacions, Codi Tècnic, permisos d'obra a Barcelona i pressupost. Es corregeixen a l'instant i se supera amb 8 encerts.